http://www.lifasa.com/
http://www.cydesa.com/esp/home.asp
15 d’abr. 2016
Investigadors de l'EPSEM utilitzen bacteris per recuperar els metalls dels telèfons mòbils en desús i reutilitzar-los
http://www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/investigadors-de-lepsem-utilitzen-bacteris-per-recuperar-els-metalls-dels-telefons-mobils-en-desus-i-reutilitzar-los-2
Investigadors de l'EPSEM utilitzen bacteris per recuperar els metalls dels telèfons mòbils en desús i reutilitzar-los
Un equip d’investigadors del Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) aposten per la biolixiviació com a tècnica potencial en la recuperació de metalls procedents dels residus electrònics dels telèfons mòbils. La tècnica es podria adaptar fàcilment a altres tipus de deixalles electròniques com ara televisors, ordinadors i neveres.
11/04/2016
Microorganismes que s’alimenten de la ferralla que hi ha a les plaques electròniques dels telèfons mòbils, per eliminar allò que no serveix i reciclar els metalls que es poden recuperar. Aquest fenomen físic, la biolixiviació, és l’objecte de recerca d’un grup d’investigadors delDepartament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ubicat a l’Escola Politècnica Superior de Manresa (EPSEM), i encapçalat per Antonio David Dorado, Montserrat Solé i Xavier Gamisans.
En el procés, es posen en contacte deixalles electròniques que contenen metalls d’interès com ara el coure, l’or, el crom, el zinc, el níquel i l’alumini, entre d’altres, amb bacteris ferroxidants per aconseguir extreure’ls i donar un nou ús. En comptes d’atacar químicament els residus, s’aprofita la capacitat d’oxidar que tenen determinats microorganismes regenerant els agents responsables de l’extracció i reduint la utilització de reactius i d’altes temperatures.
Aquesta tècnica s’ha començat a posar en marxa amb plaques de circuit imprès de mòbils, però es podria fàcilment adaptar a altres tipus de deixalles electròniques com ara televisors, ordinadors o neveres, segons els experts.
L’espècie Acidithiobacillus ferrooxidans, microorganisme que creix en condicions molt adverses i difícil de trobar, és la més utilitzada i es troba a la natura, en espais com ara les aigües residuals urbanes de les depuradores. Els investigadors prenen mostres d’aquests entorns i les tracten al laboratori en les condicions òptimes per a què tan sols sobrevisqui aquesta espècie i es regeneri. Actualment també s’investiga amb altres microorganismes i comunitats que també estan donant bons resultats en un temps raonable.
Els microorganismes permeten extreure del residu allò que encara es pot aprofitar i que, en cas de no extreure’s, podria perjudicar l’entorn on aquest queda dipositat, contaminant l’aigua i el sòl. Amb aquesta tècnica es redueix la necessitat d’explotar recursos naturals per obtenir la gran quantitat de metalls, com ara el coure, que requereix actualment la tecnologia electrònica.
Els resultats de la investigació revelen que, en determinades condicions, l’acció dels microorganismes pot incrementar en un 30% la quantitat de metall recuperat i, d’aquesta manera, es pot recuperar el 99% del residu. La recuperació del metall procedent del residu és més rentable que la pròpia extracció del recurs natural original, ja que en aquestes deixalles la concentració és major que en les menes minerals, al mateix temps que es gestiona un residu molt problemàtic si no se’n fa un bon tractament.
En aquest punt de la recerca, els investigadors estan cercant en quines condicions es pot potenciar el procés d’extracció per a què sigui viable des del punt de vista industrial.
En el procés, es posen en contacte deixalles electròniques que contenen metalls d’interès com ara el coure, l’or, el crom, el zinc, el níquel i l’alumini, entre d’altres, amb bacteris ferroxidants per aconseguir extreure’ls i donar un nou ús. En comptes d’atacar químicament els residus, s’aprofita la capacitat d’oxidar que tenen determinats microorganismes regenerant els agents responsables de l’extracció i reduint la utilització de reactius i d’altes temperatures.
Aquesta tècnica s’ha començat a posar en marxa amb plaques de circuit imprès de mòbils, però es podria fàcilment adaptar a altres tipus de deixalles electròniques com ara televisors, ordinadors o neveres, segons els experts.
Menys contaminant i més econòmic
El procés és menys contaminant i més econòmic que els que s’utilitzen avui en dia i, a més, pot ser aplicat quan les baixes concentracions de metalls fan que les tècniques convencionals no siguin viables. Per a què funcioni, cal controlar les condicions que afecten a l’activitat dels microorganismes, com el pH, la temperatura o les concentracions de sals. Com a resultat del procés, el metall queda dissolt i, mitjançant un procés de separació, es recupera per ser utilitzat de nou en la construcció de plaques electròniques, entre altres aplicacions.L’espècie Acidithiobacillus ferrooxidans, microorganisme que creix en condicions molt adverses i difícil de trobar, és la més utilitzada i es troba a la natura, en espais com ara les aigües residuals urbanes de les depuradores. Els investigadors prenen mostres d’aquests entorns i les tracten al laboratori en les condicions òptimes per a què tan sols sobrevisqui aquesta espècie i es regeneri. Actualment també s’investiga amb altres microorganismes i comunitats que també estan donant bons resultats en un temps raonable.
Els microorganismes permeten extreure del residu allò que encara es pot aprofitar i que, en cas de no extreure’s, podria perjudicar l’entorn on aquest queda dipositat, contaminant l’aigua i el sòl. Amb aquesta tècnica es redueix la necessitat d’explotar recursos naturals per obtenir la gran quantitat de metalls, com ara el coure, que requereix actualment la tecnologia electrònica.
Els resultats de la investigació revelen que, en determinades condicions, l’acció dels microorganismes pot incrementar en un 30% la quantitat de metall recuperat i, d’aquesta manera, es pot recuperar el 99% del residu. La recuperació del metall procedent del residu és més rentable que la pròpia extracció del recurs natural original, ja que en aquestes deixalles la concentració és major que en les menes minerals, al mateix temps que es gestiona un residu molt problemàtic si no se’n fa un bon tractament.
En aquest punt de la recerca, els investigadors estan cercant en quines condicions es pot potenciar el procés d’extracció per a què sigui viable des del punt de vista industrial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)