10 d’oct. 2014
Informe OCU sobre reciclaje electrónico
http://www.ocu.org/organizacion/prensa/notas-de-prensa/2011/fabricantes-y-ayuntamientos-no-garantizan-el-reciclaje-aunque-cobran-por-ello552924
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxldmFwcm9qZWN0ZXN1cGN8Z3g6NDY5MDJhZTNmOTBhNTkyNg
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxldmFwcm9qZWN0ZXN1cGN8Z3g6NDY5MDJhZTNmOTBhNTkyNg
Fabricantes y Ayuntamientos no garantizan el reciclaje, aunque cobran por ello
20 sep 2011
Madrid, 20 de septiembre de 2011. En el último número de su revista Compra Maestra la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU) ha hecho público un estudio en el que se pone en evidencia la realidad de la gestión de residuos eléctricos y electrónicos: a los consumidores se les cobra desde hace 6 años por un servicio que se lleva a cabo de forma muy deficiente.
SIGUIENDO LA PISTA DE LOS RESIDUOS
Para comprobar si el reciclaje de electrodomésticos y aparatos electrónicos se está haciendo como es debido, la OCU instaló diferentes localizadores GPS con transmisión móvil en varios electrodomésticos usados (televisores, lavadoras, frigoríficos y ordenadores) en diferentes partes del país y procedió a deshacerse de ellos siguiendo las distintas formas previstas para su reciclaje: entrega en punto limpio, retirada a domicilio y entrega en tienda.
Durante 3 meses, a través de los localizadores, se hizo un seguimiento de los mismos comprobando que la gran mayoría no cumplieron el itinerario lógico del sistema, sino que fueron despedazados en el punto limpio o abandonados en descampados, chatarrerías, etc.
Este inadecuado tratamiento de los residuos tiene un fuerte impacto ambiental por el potencial peligro que suponen algunos de los componentes y materiales de este tipo de equipos. Por ejemplo, es importante que los frigoríficos se descontaminen antes de reciclarse para retirar los gases refrigerantes que contienen, que se limpie el aceite mineral de los condensadores de las lavadoras (puede contener bifelinos policlorados, PCBs), o se tenga cuidado con ciertas partes de los antiguos televisores por su alta cantidad de minerales pesados (plomo). A día de hoy, esto no se hace con la mayor parte de los residuos que entregamos.
EL NEGOCIO DEL RECICLADO
En el precio de todos los productos que se compran hay una cantidad destinada a financiar su reciclaje para el día en que se conviertan en residuos. Este importe lo pagan los consumidores en la misma tienda y lo reciben fabricantes y distribuidores. Estos últimos deben pagar al Sistema Integrado de Gestión al que están adheridos, pero lo hacen solo por cada producto reciclado, lo que significa que si los residuos no entran en plantas autorizadas el dinero se queda para siempre en manos del productor.
En el estudio de la OCU, el 60% de los residuos no ha llegado a plantas de reciclado autorizadas, es decir, que los fabricantes y distribuidores se estarían quedando con más de la mitad del dinero que se ha pagado para el reciclado de esos 15 residuos.
NADIE SABE NADA
Mientras tanto las administraciones permanecen ajenas al problema. Una vez conocido el destino de los productos investigados por la OCU, la última fase del estudio consistió en contactar con los responsables de los puntos limpios, los Ayuntamientos y las tiendas a quienes habíamos entregado el residuo. La idea era determinar el grado de conocimiento del destino de los residuos que recogen, el control y seguimiento que hacen de los mismos y el nivel de transparencia informativa.
Los resultados son tan esclarecedores como preocupantes. Por ejemplo, el Ayuntamiento de Madrid puso todas las pegas posibles para facilitar esta información, obstruyendo el derecho del ciudadano a la información ambiental. Otros, como los Ayuntamientos de Plasencia y Ribadesella, niegan tener puntos limpios, pese a que la OCU entregó residuos en ellos. Un caso llamativo es el de la planta de reciclado vizcaína de Berziklatu: afirman llevar 2 años sin recibir un residuo del punto limpio de Muskiz, mientras que las autoridades responsables aseguran llevar a esa planta todo lo que recogen.
A la falta absoluta de control por parte de las administraciones se suma el completo desconocimiento que tienen los distribuidores sobre lo que sucede con los residuos que recogen y el despropósito de los Sistemas Integrados de Gestión, opacos e imprecisos ante la absoluta pasividad de la Administración.
TRABAS ILIMITADAS
Las tiendas están obligadas a recoger de forma gratuita el electrodoméstico antiguo en caso de adquisición de uno nuevo, aunque las trabas para que esto suceda son ilimitadas, bien sea por el desconocimiento del personal encargado o por las dificultades que ponen para intentar ahorrarse el hacerlo.
Cuando se opta por la opción del punto limpio, la tarea tampoco resulta fácil. Las instalaciones están casi siempre alejadas y mal señalizadas. Además, lo normal al llegar a un punto limpio es tener que tirar el aparato en un contenedor, lo que, en ocasiones, provoca que se rompa y se anule toda posibilidad de un correcto descontaminado y reciclaje, que es justamente lo que se persigue. Tampoco se custodian los residuos como corresponden: algunos fueron desmembrados en los propios puntos limpios.
El dato más ilustrativo de este caos es que alguno de los residuos que hemos seguido ha llegado a hacer más de 1.200 kilómetros hasta llegar a una planta autorizada en Vizcaya, partiendo desde Plasencia y pasando por Sevilla durante su recorrido. Aunque acabara en una planta autorizada, el proceso de reciclado en sí mismo debe ser lo más limpio posible y, por tanto, se debe llevar a la planta autorizada más cercana.
LA OCU EXIGE
Este estudio, ha sido puesto en conocimiento de las distintas administraciones implicadas y de la Fiscalía del Medio Ambiente para que determinen las responsabilidades de las actividades que se denuncian. Ante esta situación, la OCU exige:
- Que se audite el sistema actual del reciclado y se dé transparencia informando con claridad de cuánto se paga por el mismo, cuánto se invierte en él y cuánto se recicla.
- Que se profesionalice el sistema y se garantice un correcto reciclado para proteger el medio ambiente y la seguridad ciudadana.
- Que se controle el cumplimiento de la Ley y el correcto funcionamiento de los puntos de entrega, eliminando circuitos alternativos que no garantizan una descontaminación antes de proceder al reciclado.
Pieter Hugo Permanent Error
Pieter Hugo: Untitled, Agbogbloshie Market, Accra, Ghana (detail) 2009 © Pieter Hugo. Courtesy of Stevenson Gallery, Cape Town and Yossi Milo Gallery, New York
El Parlament Europeu proposa objectius més ambiciosos per millorar la gestió dels residus electrònics
03/02/2011
El Parlament Europeu proposa objectius més ambiciosos per millorar la gestió dels residus electrònics
L'Eurocambra ha exigit avui normes més estrictes per millorar la gestió dels residus elèctrics i electrònics que es produeixen a la UE. Els diputats proposen nous objectius de recollida, reciclatge i reutilització, així com mesures per reduir la càrrega administrativa de les empreses. Tanmateix, el Parlament Europeu reclama normes per prevenir l'exportació il·legal d'aquests residus a països en desenvolupament.
El Parlament Europeu ha aprovat per 580 vots a favor, 37 en contra i 22 abstencions, una sèrie de modificacions a la proposta de la Comissió Europea, que actualitza una directiva vigent des de 2003. El Consell haurà de revisar ara la posició de l'Eurocambra i el procediment continuarà en segona lectura.
En el debat previ al vot, el ponent del Parlament Europeu, l'alemany Karl-Heinz FLORENZA (PPE) va explicar que "ja no ens podem permetre llençar els nostres residus. El Parlament ha enviat un missatge clar a les autoritats públiques, els fabricants i els consumidors que han de posar una mica de la seva part per garantir la recollida i el reciclatge de més productes elèctrics i electrònics. També hem fixat normes més estrictes per frenar l'exportació il·legal a països en desenvolupament de residus potencialment perillosos".
En el debat previ al vot, el ponent del Parlament Europeu, l'alemany Karl-Heinz FLORENZA (PPE) va explicar que "ja no ens podem permetre llençar els nostres residus. El Parlament ha enviat un missatge clar a les autoritats públiques, els fabricants i els consumidors que han de posar una mica de la seva part per garantir la recollida i el reciclatge de més productes elèctrics i electrònics. També hem fixat normes més estrictes per frenar l'exportació il·legal a països en desenvolupament de residus potencialment perillosos".
Objectius de recollida
El Parlament Europeu exigeix que els Estats membres recullin, com a molt tard el 2016, un mínim del 85% dels residus generats al seu territori. Segons el text aprovat avui, els països de la UE hauran de recollir, el 2012, almenys quatre quilos de residus per persona (igual que en la normativa vigent) o, segons representi major quantitat, el pes dels residus que s'hagin recollit el 2010.
Reciclatge
A més de beneficiar la salut i el medi ambient, el tractament dels residus elèctrics i electrònics pot servir per recuperar materials reutilitzables. L'Eurocambra recomana uns objectius de reciclatge per al 2016 del 50% al 75%, depenent de la categoria del producte, i exigeix que es prepari per a la reutilització el 5% dels residus.
Panells solars
Tots els residus elèctrics i electrònics estaran coberts per la normativa, llevat d'algunes excepcions, com les instal·lacions fixes de gran envergadura, els mitjans de transport de persones o mercaderies, els vehicles i el material militar. Els diputats proposen excloure també els mòduls fotovoltaics utilitzats en els panells solars. Aquesta mesura, que estarà subjecta a revisió cada cinc anys, és perquè el tractament d'aquests productes ha de ser realitzat per professionals i ja hi ha objectius específics en aquest sector.
Menys càrregues administratives
El Parlament Europeu proposa unificar els sistemes de registre i informació i evitar la doble imposició de taxes per reduir la càrrega administrativa de les empreses. A més, suggereix reduir el nombre de categories de productes per simplificar els tràmits.
Els productors de béns elèctrics i electrònics haurien de respectar els requisits de disseny ecològic per facilitar el desarmat, el reciclatge i la reutilització dels seus productes i reduir les emissions de substàncies perilloses.
L'Eurocambra insisteix en què els consumidors han de ser responsables de portar a centres de recollida els aparells que hagin arribat al final de la seva vida útil. A més, els usuaris es podran desprendre dels residus d'escàs volum en el punt de venda del distribuïdor. Les botigues molt petites quedarien excloses de l'obligació de recollir els productes, però els venedors a distància estarien inclosos.
Els productors de béns elèctrics i electrònics haurien de respectar els requisits de disseny ecològic per facilitar el desarmat, el reciclatge i la reutilització dels seus productes i reduir les emissions de substàncies perilloses.
L'Eurocambra insisteix en què els consumidors han de ser responsables de portar a centres de recollida els aparells que hagin arribat al final de la seva vida útil. A més, els usuaris es podran desprendre dels residus d'escàs volum en el punt de venda del distribuïdor. Les botigues molt petites quedarien excloses de l'obligació de recollir els productes, però els venedors a distància estarien inclosos.
Importacions il·legals
Els diputats exigeixen fer front a l'exportació il·legal de residus elèctrics i electrònics des de la UE. En moltes ocasions, aquests residus són processats en condicions poc segures, la qual cosa suposa un risc per a la salut i el medi ambient. L'Eurocambra dóna suport a les propostes de la Comissió d'introduir inspeccions més estrictes dels carregaments. De la mateixa manera, reclama que sigui l'exportador el que es responsabilitzi del transport dels residus i pugui provar que són reutilitzables.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)