Pàgines

2 de des. 2014

Su teléfono gasta más energía que su refrigerador

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxldmFwcm9qZWN0ZXN1cGN8Z3g6NTE3YThkOTUxMjBlMmQxNg

Japan Recycles Minerals From Used Electronics

http://www.nytimes.com/2010/10/05/business/global/05recycle.html?_r=0

Tierras Raras

http://www.minas.upm.es/actualidad/noticias/1112-por-que-hablamos-hoy-de-las-tierras-raras.html

http://www.conama2014.conama.org/web/es/prensa/noticias/-es-necesario-que-vibre-nuestro-movil-.html


Environmental considerations[edit]


Satellite image of the Bayan Obo Mining District, 2006.
Mining, refining, and recycling of rare earths have serious environmental consequences if not properly managed. A particular hazard is mildly radioactive slurry tailings resulting from the common occurrence of thorium and uranium in rare earth element ores.[64] Additionally, toxic acids are required during the refining process.[16] Improper handling of these substances can result in extensive environmental damage. In May 2010, China announced a major, five-month crackdown on illegal mining in order to protect the environment and its resources. This campaign is expected to be concentrated in the South,[65] where mines – commonly small, rural, and illegal operations – are particularly prone to releasing toxic wastes into the general water supply.[15][66] However, even the major operation in Baotou, in Inner Mongolia, where much of the world's rare earth supply is refined, has caused major environmental damage.[16]

http://en.wikipedia.org/wiki/Rare_earth_element

Recycling[edit]

Another recently developed source of rare earths is electronic waste and other wastes that have significant rare earth components. New advances in recycling technology have made extraction of rare earths from these materials more feasible,[55] and recycling plants are currently operating in Japan, where there is an estimated 300,000 tons of rare earths stored in unused electronics.[56] In France, the Rhodia group is setting up two factories, in La Rochelle and Saint-Fons, that will produce 200 tons of rare earths a year from used fluorescent lamps, magnets and batteries.[57][58]

16 d’oct. 2014

THE iECONOMY Part 2: A Punishing System In China, Human Costs Are Built Into an iPad

http://www.nytimes.com/2012/01/26/business/ieconomy-apples-ipad-and-the-human-costs-for-workers-in-china.html?pagewanted=all&_r=0

“Employees work excessive overtime, in some cases seven days
a week, and live in crowded dorms. Some say they stand so long
that their legs swell until they can hardly walk. Under-age workers
have helped build Apple’s products, and the company’s suppliers
have improperly disposed of hazardous waste and falsified records,
according to company reports and advocacy groups that, within
China, are often considered reliable, independent monitors.
More troubling, the groups say, is some suppliers’ disregard for
workers’ health. Two years ago, 137 workers at an Apple supplier in
eastern China were injured after they were ordered to use a
poisonous chemical to clean iPhone screens. Within seven months
last year, two explosions at iPad factories, including in Chengdu,
killed four people and injured 77. Before those blasts, Apple had
been alerted to hazardous conditions inside the Chengdu plant,
according to a Chinese group that published that warning.”

10 d’oct. 2014

Agbobloshie

http://en.wikipedia.org/wiki/Agbogbloshie
http://www.umicore.com/en/ourBusinesses/recycling/

El negocio global del reciclaje: China saca partido a la chatarra que Occidente desprecia

http://www.elconfidencial.com/mundo/2014-02-04/el-negocio-global-del-reciclaje-china-saca-partido-a-la-chatarra-que-occidente-desprecia_84693/

¿Tienen un diseño ecológico tus dispositivos electrónicos?

Reciclaje: como hicimos nuestra investigación secreta

Informe OCU sobre reciclaje electrónico

http://www.ocu.org/organizacion/prensa/notas-de-prensa/2011/fabricantes-y-ayuntamientos-no-garantizan-el-reciclaje-aunque-cobran-por-ello552924

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxldmFwcm9qZWN0ZXN1cGN8Z3g6NDY5MDJhZTNmOTBhNTkyNg

Fabricantes y Ayuntamientos no garantizan el reciclaje, aunque cobran por ello

20 sep 2011
La mayoría de aparatos no termina en una planta de reciclaje sino abandonados o desmembrados. Los consumidores financian un sistema que no funciona. Los fabricantes se quedan con el dinero y los Ayuntamientos miran hacia otro lado.

Madrid, 20 de septiembre de 2011. En el último número de su revista Compra Maestra la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU) ha hecho público un estudio en el que se pone en evidencia la realidad de la gestión de residuos eléctricos y electrónicos: a los consumidores se les cobra desde hace 6 años por un servicio que se lleva a cabo de forma muy deficiente.

SIGUIENDO LA PISTA DE LOS RESIDUOS

Para comprobar si el reciclaje de electrodomésticos y aparatos electrónicos se está haciendo como es debido, la OCU instaló diferentes localizadores GPS con transmisión móvil en varios electrodomésticos usados (televisores, lavadoras, frigoríficos y ordenadores) en diferentes partes del país y procedió a deshacerse de ellos siguiendo las distintas formas previstas para su reciclaje: entrega en punto limpio, retirada a domicilio y entrega en tienda.
Durante 3 meses, a través de los localizadores, se hizo un seguimiento de los mismos comprobando que la gran mayoría no cumplieron el itinerario lógico del sistema, sino que fueron despedazados en el punto limpio o abandonados en descampados, chatarrerías, etc.
Este inadecuado tratamiento de los residuos tiene un fuerte impacto ambiental por el potencial peligro que suponen algunos de los componentes y materiales de este tipo de equipos. Por ejemplo, es importante que los frigoríficos se descontaminen antes de reciclarse para retirar los gases refrigerantes que contienen, que se limpie el aceite mineral de los condensadores de las lavadoras (puede contener bifelinos policlorados, PCBs), o se tenga cuidado con ciertas partes de los antiguos televisores por su alta cantidad de minerales pesados (plomo). A día de hoy, esto no se hace con la mayor parte de los residuos que entregamos.

EL NEGOCIO DEL RECICLADO

En el precio de todos los productos que se compran hay una cantidad destinada a financiar su reciclaje para el día en que se conviertan en residuos. Este importe lo pagan los consumidores en la misma tienda y lo reciben fabricantes y distribuidores. Estos últimos deben pagar al Sistema Integrado de Gestión al que están adheridos, pero lo hacen solo por cada producto reciclado, lo que significa que si los residuos no entran en plantas autorizadas el dinero se queda para siempre en manos del productor.
En el estudio de la OCU, el 60% de los residuos no ha llegado a plantas de reciclado autorizadas, es decir, que los fabricantes y distribuidores se estarían quedando con más de la mitad del dinero que se ha pagado para el reciclado de esos 15 residuos.

NADIE SABE NADA

Mientras tanto las administraciones permanecen ajenas al problema. Una vez conocido el destino de los productos investigados por la OCU, la última fase del estudio consistió en contactar con los responsables de los puntos limpios, los Ayuntamientos y las tiendas a quienes habíamos entregado el residuo. La idea era determinar el grado de conocimiento del destino de los residuos que recogen, el control y seguimiento que hacen de los mismos y el nivel de transparencia informativa.
Los resultados son tan esclarecedores como preocupantes. Por ejemplo, el Ayuntamiento de Madrid puso todas las pegas posibles para facilitar esta información, obstruyendo el derecho del ciudadano a la información ambiental. Otros, como los Ayuntamientos de Plasencia y Ribadesella, niegan tener puntos limpios, pese a que la OCU entregó residuos en ellos. Un caso llamativo es el de la planta de reciclado vizcaína de Berziklatu: afirman llevar 2 años sin recibir un residuo del punto limpio de Muskiz, mientras que las autoridades responsables aseguran llevar a esa planta todo lo que recogen.
A la falta absoluta de control por parte de las administraciones se suma el completo desconocimiento que tienen los distribuidores sobre lo que sucede con los residuos que recogen y el despropósito de los Sistemas Integrados de Gestión, opacos e imprecisos ante la absoluta pasividad de la Administración.

TRABAS ILIMITADAS

Las tiendas están obligadas a recoger de forma gratuita el electrodoméstico antiguo en caso de adquisición de uno nuevo, aunque las trabas para que esto suceda son ilimitadas, bien sea por el desconocimiento del personal encargado o por las dificultades que ponen para intentar ahorrarse el hacerlo.
Cuando se opta por la opción del punto limpio, la tarea tampoco resulta fácil. Las instalaciones están casi siempre alejadas y mal señalizadas. Además, lo normal al llegar a un punto limpio es tener que tirar el aparato en un contenedor, lo que, en ocasiones, provoca que se rompa y se anule toda posibilidad de un correcto descontaminado y reciclaje, que es justamente lo que se persigue. Tampoco se custodian los residuos como corresponden: algunos fueron desmembrados en los propios puntos limpios.
El dato más ilustrativo de este caos es que alguno de los residuos que hemos seguido ha llegado a hacer más de 1.200 kilómetros hasta llegar a una planta autorizada en Vizcaya, partiendo desde Plasencia y pasando por Sevilla durante su recorrido. Aunque acabara en una planta autorizada, el proceso de reciclado en sí mismo debe ser lo más limpio posible y, por tanto, se debe llevar a la planta autorizada más cercana.

LA OCU EXIGE

Este estudio, ha sido puesto en conocimiento de las distintas administraciones implicadas y de la Fiscalía del Medio Ambiente para que determinen las responsabilidades de las actividades que se denuncian. Ante esta situación, la OCU exige: 
  • Que se audite el sistema actual del reciclado y se dé transparencia informando con claridad de cuánto se paga por el mismo, cuánto se invierte en él y cuánto se recicla. 
  • Que se profesionalice el sistema y se garantice un correcto reciclado para proteger el medio ambiente y la seguridad ciudadana. 
  • Que se controle el cumplimiento de la Ley y el correcto funcionamiento de los puntos de entrega, eliminando circuitos alternativos que no garantizan una descontaminación antes de proceder al reciclado.
http://www.ecotic.es/?q=es/tecnologias-de-reciclaje

Pieter Hugo Permanent Error


Pieter Hugo: Untitled, Agbogbloshie Market, Accra, Ghana (detail) 2009 © Pieter Hugo. Courtesy of Stevenson Gallery, Cape Town and Yossi Milo Gallery, New York



El Parlament Europeu proposa objectius més ambiciosos per millorar la gestió dels residus electrònics

03/02/2011

El Parlament Europeu proposa objectius més ambiciosos per millorar la gestió dels residus electrònics

L'Eurocambra ha exigit avui normes més estrictes per millorar la gestió dels residus elèctrics i electrònics que es produeixen a la UE. Els diputats proposen nous objectius de recollida, reciclatge i reutilització, així com mesures per reduir la càrrega administrativa de les empreses. Tanmateix, el Parlament Europeu reclama normes per prevenir l'exportació il·legal d'aquests residus a països en desenvolupament.
El Parlament Europeu ha aprovat per 580 vots a favor, 37 en contra i 22 abstencions, una sèrie de modificacions a la proposta de la Comissió Europea, que actualitza una directiva vigent des de 2003. El Consell haurà de revisar ara la posició de l'Eurocambra i el procediment continuarà en segona lectura.

En el debat previ al vot, el ponent del Parlament Europeu, l'alemany Karl-Heinz FLORENZA (PPE) va explicar que "ja no ens podem permetre llençar els nostres residus. El Parlament ha enviat un missatge clar a les autoritats públiques, els fabricants i els consumidors que han de posar una mica de la seva part per garantir la recollida i el reciclatge de més productes elèctrics i electrònics. També hem fixat normes més estrictes per frenar l'exportació il·legal a països en desenvolupament de residus potencialment perillosos".

Objectius de recollida

El Parlament Europeu exigeix que els Estats membres recullin, com a molt tard el 2016, un mínim del 85% dels residus generats al seu territori. Segons el text aprovat avui, els països de la UE hauran de recollir, el 2012, almenys quatre quilos de residus per persona (igual que en la normativa vigent) o, segons representi major quantitat, el pes dels residus que s'hagin recollit el 2010.

Reciclatge

A més de beneficiar la salut i el medi ambient, el tractament dels residus elèctrics i electrònics pot servir per recuperar materials reutilitzables. L'Eurocambra recomana uns objectius de reciclatge per al 2016 del 50% al 75%, depenent de la categoria del producte, i exigeix que es prepari per a la reutilització el 5% dels residus.

Panells solars

Tots els residus elèctrics i electrònics estaran coberts per la normativa, llevat d'algunes excepcions, com les instal·lacions fixes de gran envergadura, els mitjans de transport de persones o mercaderies, els vehicles i el material militar. Els diputats proposen excloure també els mòduls fotovoltaics utilitzats en els panells solars. Aquesta mesura, que estarà subjecta a revisió cada cinc anys, és perquè el tractament d'aquests productes ha de ser realitzat per professionals i ja hi ha objectius específics en aquest sector.

Menys càrregues administratives

El Parlament Europeu proposa unificar els sistemes de registre i informació i evitar la doble imposició de taxes per reduir la càrrega administrativa de les empreses. A més, suggereix reduir el nombre de categories de productes per simplificar els tràmits.

Els productors de béns elèctrics i electrònics haurien de respectar els requisits de disseny ecològic per facilitar el desarmat, el reciclatge i la reutilització dels seus productes i reduir les emissions de substàncies perilloses.

L'Eurocambra insisteix en què els consumidors han de ser responsables de portar a centres de recollida els aparells que hagin arribat al final de la seva vida útil. A més, els usuaris es podran desprendre dels residus d'escàs volum en el punt de venda del distribuïdor. Les botigues molt petites quedarien excloses de l'obligació de recollir els productes, però els venedors a distància estarien inclosos.

Importacions il·legals

Els diputats exigeixen fer front a l'exportació il·legal de residus elèctrics i electrònics des de la UE. En moltes ocasions, aquests residus són processats en condicions poc segures, la qual cosa suposa un risc per a la salut i el medi ambient. L'Eurocambra dóna suport a les propostes de la Comissió d'introduir inspeccions més estrictes dels carregaments. De la mateixa manera, reclama que sigui l'exportador el que es responsabilitzi del transport dels residus i pugui provar que són reutilitzables.
 

9 d’oct. 2014


Sistemes Integrats de Gestió

Els productors, les empreses que posen productes al mercat, han de responsabilitzar-se d’assegurar que els seus productes es reciclen posteriorment. És el que s’anomena “el principi de la responsabilitat del productor”. Per això en molts casos s’han creat els Sistemes Integrats de Gestió (SIG), és a dir, entitats que agrupen fabricants i productors. Els SIG s’encarreguen que els productes, un cop transformats en residus, es reciclin al màxim. En el cas dels envasos lleugers, per exemple, cada envàs porta un punt verd per a indicar que el fabricant o productor s’ha adherit al Sistema Integrat de Gestió.

Així els envasos lleugers de plàstic, de metall, de cartró i els envasos de vidre que entren en el cicle de recollida selectiva han de portar imprès el logo del Punt Verd. Això significa que l'empresa envasadora ha pagat una quota per a la despesa de recollida i tractament de l'envàs perquè sigui recuperat en el Sistema Integrat de Gestió corresponent.

A Catalunya tenim diversos Sistemes Integrats de Gestió operatius:

Conveni Marc Agència de Residus de Catalunya i Sistemes Integrats de Gestió

http://www20.gencat.cat/docs/arc/Home/Ambits%20dactuacio/Tipus%20de%20residu/Residus%20daparells%20electrics%20i%20electronics%20(RAEE)/Ens%20locals:%20Adhesio%20al%20conveni/docs/NOU%20CONVENI%20RAEE%202013-2017.pdf




El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va signar el passat once de juliol el nou Conveni Marc de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i les entitats gestores dels sistemes integrats de gestió (SIG) de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE): Fundació ECOTIC, Associació AMBILAMP, Fundació ECOLUM, Fundació ECOASIMELEC, Fundació ECOFIMÁTICA, Fundació TRAGAMÓVIL, Fundació ECO-RAEE’S, i la EUROPEAN RECYCLING PLATFORM, per al període 2013-2017.

L’objecte del nou conveni, continuador de l’anterior, és regular la col·laboració entre aquests SIG i els ens locals per al desenvolupament de les activitats de gestió de RAEE que es recullen a través dels sistemes de recollida municipals. Aquest conveni facilita als ens locals que s’hi adhereixen la percepció dels costos addicionals que els comporta recollir selectivament aquest tipus de residus i que correspon sufragar als productors. El document reajusta els imports fixes per tona de residus gestionats, en base als quals es calcula la compensació als ens locals pels costos addicionals suportats en concepte de recollida i emmagatzematge, i redefineix el mètode de càlcul per al finançament de campanyes de comunicació ciutadana i sensibilització social.


Agència de Residus de Catalunya SIGs

http://www20.gencat.cat/portal/site/arc/menuitem.0b722e55d906c87b624a1d25b0c0e1a0/?vgnextoid=ee023b8d863b6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ee023b8d863b6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default




Residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE)


El Real Decret 208/2005, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió ambiental dels seus residus preveu la creació de sistemes integrats de gestió (SIG), entitats sense ànim de lucre formades pels productors d’aparells elèctrics i electrònics.
Aquests SIG són un instrument al qual poden acollir-se els productors d’aparells elèctrics i electrònics per tal de garantir la recollida al final de la seva vida útil dels aparells elèctrics i electrònics que han posat al mercat nacional.
Els SIG han de ser autoritzats per les comunitats autònomes on desenvolupin la seva activitat, en el cas de Catalunya, per l’Agència de Residus de Catalunya.
Actualment a Catalunya hi ha 9 SIG autoritzats per a la recollida de RAEE




La Xarxa de Suport a la Reutilització (XSR)



http://www.xsr.cat/content/el-projecte

La Xarxa de Suport a la Reutilització (XSR)




Missió:
  • Reduir la fractura digital i la contaminació ambiental de les Tecnologies de la Informació i Comunicació.
Visió:
  • La reutilització de les TIC permet a la societat acostar-se a un òptim social (tancar la fractura digital) i a un òptim ambiental (fer un ús responsable i durador dels recursos), tal que només s'hauria de reciclar els equips per als que no hi ha demanda potencial.
  • La reutilització d'un equip informàtic a la XSR és viable si l'equip a donar funciona, el donador en fa el registre de manera automatitzada i existeix un receptor que el va a buscar.
Objectius de la XSR:
  • Dotar a la societat d'un servei per donar equipament informàtic en desús.
  • Canalitzar equips informàtics cap a iniciatives d'interès social.
  • Quantificar i comunicar el valor que es crea amb la reutilizació.
  • Millorar la traçabilitat, quantitat i qualitat dels residus recollits.
  • Millorar la comunicació i l'intercanvi de informació entre donants, receptors, preparadors per a la reutilizació i recicladors.
Características de la XSR:
  • El principal criteri d'assignació d'equips a iniciatives és la proximitat i el suport social de la iniciativa.
  • Els donants i receptors no han de pagar per donar/rebre equips informàtics.
  • La base de la xarxa és social, espontània i desinteressada econòmicament.


Descripció del projecte


Enguany, gran part dels equips informàtics substituïts, tant de particulars com d'empreses, s'acaben entregant a la recollida selectiva encara que hi hagin persones i entitats que li poden treure un profit. El reciclatge és absolutament necessari, perquè un equip informàtic conté components altament contaminants pel medi ambient, però per acostar-nos a un òptim social (tancar la fractura digital) i a un òptim ambiental (fer un ús responsable i durador dels recursos), pensem que només s'hauria de reciclar un equip informàtic si no hi ha cap potencial receptor que encara en pugui fer ús.
La XSR es crea doncs per ser un punt de trobada entre equips informàtics en desús, que no obsolets, i projectes d'interès social. El donant pot ser qualsevol persona o entitat que té un equip que funciona i que ja no usa. Els donants, mitjançant un conjunt d'eines informàtiques, fan de manera automatitzada el procés d'esborrat fiable de dades i de registre de l'equip a la Web.
La XSR prioritza en primer lloc els col·lectius pròxims al donant que promouen iniciatives d'interès social o que resten exclosos de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), no obstant, si es disposa d'equips que en breu el seu donant vol reciclar, es trauran les restriccions de proximitat fins a trobar un receptor interessat en anar-lo a buscar abans que el donant el porti a un punt de reciclatge. La principal responsabilitat del receptor és anar a buscar l'equipament abans de la data límit que ha fixat el donant.
Entre donant i receptor no hi ha transaccions econòmiques, tampoc n'hi ha cap a la xarxa, així doncs, donants o receptors no han de pagar per donar o rebre un equip informàtic. La xarxa, en els seus inicis funciona tan sols amb voluntariat de l'associació TxT-Tecnologia per a Tothom. El desenvolupament tecnològic ha estat possible gràcies a l'ajut econòmic de la Fundació Puntcat (primera obra social, 2010), de quatre projectistes finals de carrera de la Facultat d'Informàtica de Barcelona i de l'associació Tecnologia per a Tothom.


Contribució del projecte a la Reutilització TIC


Des dels nostres inicis l'any 2003, ens hem preguntat per què gran part dels equips informàtics que empreses i particulars descarten, que encara funcionen i per tant podrien ser fàcilment reusats, acaben canalitzant-se cap a processos de recollida selectiva que prioritzen el reciclatge. Hi ha tot un conjunt d'entrebancs i problemàtiques.
En el cas dels donants destaquen les següents dificultats:
  • No sap on dirigir-se per a donar els equips.
  • Ha de saber esborrar les dades de manera fiable.
  • Ha de verificar que l'equip funciona i saber-ne les característiques (espai de disc, velocitat de càlcul, memòria de
    programes, soroll, consum,...).
  • Ha de disposar d'un espai per emmagatzemar-los fins que troba un receptor que se'ls vol quedar.
Gràcies a la XSR els donants ara disposen:
  • D'un punt a la web on anunciar l'equipament disponible.
  • D'eines que li permeten esborrar de manera fiable les dades.
  • D'eines de testeig i registre automatitzat de les característiques tècniques de l'equip.
  • De garanties que s'anirà a recollir l'equipament abans de la data límit que fixi.
En el cas dels receptors (sense coneixements de reparació d'equips), les principals dificultats són:
  • Trobar equips informàtics de proximitat.
  • Revisar que funcionen - sovint no és possible fer-ho al punt de recollida i se'ls han d'emportar tots.
  • Desfer-se de tots els equips que no funcionen; per tan sovint es reciclen sense passar per un reparador o recuperador.
Gràcies a la XSR els receptors ara disposen:
  • D'un espai web on sol·licitar equips informàtics i promocionar la seva entitat i els seus projectes.
  • D'un espai web on rebre ofertes d'equips informàtics de proximitat.
  • De la garantia que l'equipament funciona (si no no es podria registrar a la web).
  • De les característiques dels equips abans d'acceptar-los.

Millores i propers passos a realitzar

A la XSR les assignacions de l'equipament a projectes les fa el voluntariat de l'associació TxT-Tecnologia per a Tothom (seguint els criteris de proximitat i de recolzament social). Més endavant voldríem que aquest procés el fes i decidís la comunitat, quelcom semblant a un web de crowdfunding on els usuaris poden expressar el seu vot.
Si esteu interessats/des en formar part de la XSR, participant de la seva difusió, conceptualització, desenvolupament i altres temes, t’animem a què, obertament formuleu les vostres preguntes al grup del Facebook, o que ens ho sol•liciteu pel formulari de contacte de la web a través del qual també podreu fer-nos arribar consultes i suggeriments. Si esteu interessats en saber de nosaltres podeu afegir-vos al butlletí, al facebook i al twitter de la xarxa.

8 d’oct. 2014

Google Data Center Efficiency Best Practices. Part 4 - Utilize Free Cooling

Google Data Center Efficiency Best Practices. Part 1 - Intro & Measuring...

E-waste recycling: Giving new life to an old PC

Electronic Waste in Ghana

Buy it, Use it, Break it, Junk it, it's Toxic

Comprar, tirar, comprar



Electronics Watch publica un detallado mapeo de la industria electrónica mundial

Coincidiendo con el Día Mundial por el Trabajo Decente, el consorcio Electronics Watch, liderado por SETEM, publica un nuevo informe. El estudio examina cómo funciona el complejo sistema de producción del sector de la electrónica, realiza un extenso mapeo de sus actores claves y países productores y analiza el poder de la compra pública para cambiar las condiciones de explotación laboral en la industria.
¿Cuáles son las empresas de electrónica líderes y con mayor influencia? ¿En qué países operan las grandes marcas y sus proveedores? ¿Cuáles son los problemas laborales más importantes en estos países? Estas son algunas de las cuestiones planteadas en el informe 'La industria electrónica, en el punto de mira. El poder de la compra pública para mejorar las condiciones laborales en la cadena de suministro' publicado por el consorcio Electronics Watch y realizado por uno de sus miembros, la organización alemana Weed.
El informe examina el gasto en TIC que realizan los compradores públicos y cuáles son los productos más adquiridos, datos que permiten conocer la capacidad de influencia de estos organismos y ponen de relieve su potencial para hacer que mejoren las condiciones de las personas que trabajan en el sector de la electrónica. Concluye con un resumen de las posibilidades que tienen los organismos públicos europeos para provocar cambios y qué reformas estructurales se tendrían que aplicar.
Entre sus conclusiones, la investigación determina que las grandes marcas no pueden eludir sus responsabilidades declarando que no han firmado ningún contrato directo con las empresas subcontratadas. "Hay una relación directa entre los ciclos de vida cortos de los productos, la competencia para bajar precios y la necesidad de flexibilidad, por un lado, y los salarios bajos, las horas extraordinarias y la contratación temporal mediante las Empresas de Trabajo Temporal, por otro".
Ante esta situación, los principales compradores públicos pueden desempeñar un papel catalizador y multiplicador, exigir que la cadena de suministro sea más transparente y pedir que las grandes marcas asuman la responsabilidad que les corresponde.
Electronics Watch ofrece un servicio independiente de monitoreo para los compradores públicos miembros de la organización. Las entidades públicas afiliadas a esta iniciativa podrán unir fuerzas para exigir a las empresas de electrónica que respeten los estándares laborales incluidos en el Código de Conducta de EW. Electronics Watch colabora con sindicatos y organizaciones defensoras de los derechos laborales no sólo para supervisar la producción de productos electrónicos con expertos locales, sino también para ayudar a reformar el sector y fomentar mejoras sostenibles de las condiciones laborales. Si eres un comprador público, afíliate ahora y forma parte de esta iniciativa pionera.
Electronics Watch es una organización independiente que trabaja por la mejora de los derechos laborales en la industria electrónica global, a partir de la Compra Pública Responsable de productos electrónicos www.electronicswatch.org - info@electronicswatch.org

30 de set. 2014

Ciberbasura sin fronteras

Guión:

http://www.rtve.es/contenidos/enportada/CIBERBASURA-SIN-FRONTERAS-GUION.pdf

Programa:

http://www.rtve.es/noticias/20120606/portada-ciberbasura-sin-fronteras/533464.shtml

RESUM


  • solo en 2013, se vendieron 50 millones de televisores de pantalla plana, 300 millones de ordenadores y 2.000 millones de teléfonos móviles y smartphones en todo el mundo
  • La cantidad de residuos electrónicos que llegan a África se ha duplicado en los últimos tiempos y se calcula que el tráfico ilegal de esta basura mueve ya más dinero que el negocio de la droga.
  • debilidad del sistema europeo de reciclaje, la ausencia de compromiso legal en EE.UU, país que no firmó la convención de Basilea, que prohibe la exportación de residuos
    • La Unión Europea dispone de leyes que prohíben la exportación de residuos peligrosos, pero encubiertos como bienes de segunda mano o incluso donaciones, consiguen burlar las barreras legales y llegar a puerto. En Estados Unidos no existe normativa que prohíba la exportación de residuos electrónicos.
  • incapacidad de las autoridades portuarias europeas y asiáticas para controlar el gigantesco volumen de basura electrónica que cruza los mares a diario
  • apelando a la responsabilidad del consumidor que, consciente de lo que le pasa a un producto cuando acaba su vida útil, quizá debería redefinir su papel; utilizando sus aparatos durante más tiempo antes de que el planeta se convierta en un enorme vertedero con una larga y tóxica vida por delante.
  • La Agencia Europea del Medio Ambiente calcula que el volumen de basura electrónica está aumentando tres veces más rápidamente que otras formas de desperdicios.
  • muchos de los aparatos se pierden o  no van al  lugar apropiado, es decir a una planta de reciclaje, a pesar de que el consumidor paga, cuando compra ese aparato, una cantidad destinada para eso.
Ccd Upc
Ccd Upc30 / setembre / 2014 14:07
Des del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC volem agraïr a tota la gent que ha assistit a l'acte, i com a reflexió final volem compartir un seguit de documentals que Fermín Sánchez, de TxT-Tecnologia per a Tothom, ha recomanat durant l'acte:

"Comprar, tirar, comprar"
http://www.rtve.es/television/documentales/comprar-tirar-comprar/

"La tragedia electrónica"
http://www.rtve.es/television/20140528/documentos-tv-estrena-tragedia-electronica-secuela-del-galardonado-comprar-tirar-comprar/943798.shtml

"Un mundo tóxico"
http://www.rtve.es/television/20130609/noche-tematica-mundo-toxico/677060.shtml